L’art i l’agulla. Adriana Meunié

L’art i l’agulla.

Per Llorenç Garrit. Octubre 2014,

Adriana Meunié es troba aquestes setmanes a can Timoner fent una residència, i no he volgut perdre l’oportunitat de parlar d’una artista novell però amb una gran projecció, i parlar també d’un espai tan màgic com és el de can Timoner.

Adriana està confeccionat un teler a manera de cortina per el casal, en constant transformació, la idea va sorgir quan Meunié, que prèviament havia estudiat moda, li mostra la nova col·lecció de quadres que està fent, cosint sobre tela a na Catalina Obrador, i és na Catalina qui després de rumiar-so li ofereix a l’artista unes veles antigues d’anar a collir ametlles per convertir-les en les cortines del casal, i que millor per transformar en art, que un objecte amb tanta història, moments, suor i alegries, un objecte tan nostre com les veles.

Quan veig la feina d’Adriana, me perd dins un sinuós camí de brodats, que juguen entre la senzillesa d’una cara de la tela i la força magnètica de l’altra, és com tenir dues obres dins una, ying i yang, dues cares, dues percepcions, i això li dona un dinamisme extra a l’obra.

Meunié representa figures humanes, passives, no vol demostrar cap sentiment, per a mi, no creu en la dualitat, sinó que intenta arribar a la puresa de lo equitatiu, el centre, el tant cercat Nirvana. El procés de creació es deixa guiar per la intuïció de l’artista, cada figura compareix plasmada des de el mateix fons de l’ànima de Meunié.

No sé si és la inspiració, però tots els que trepitgem can Timoner la sentim que recorre les nostres venes, o simplement és l’essència del casal en construcció que te mou a crear i créixer, el cert és que cada artista que ha passat per dins, s’ha adonat d’un canvi, un abans i un després, en definitiva ha sofert una petita evolució.

A més Meunié no només ens mostra la seva obra, sinó que també ens demostra que amb un poc d’atreviment i confiança es pot innovar i crear quadres sense haver de pintar sempre la típica barqueta o la típica floreta, un repte que molts no poden superar mai. En paraules de la mateixa Adriana: “ Els materials tèxtils em parlen segons el seu origen, el temps que tenen, el seu ús quotidià, els colors i de com han arribat a aquest estadi.

Sobre sa costura, què he de dir!, Es un mitjà antiquíssim, ha estat en totes ses cultures i des de tots els temps... “ no és una cosa fortuïta es el final d’una preparació i l’inici d’un altra camí, sense oblidar el que s’ha aprés abans, però sense necessitat de demostrar que te una trajectòria, no això no fa falta.

Les seves obres parlen per si mateixes, les teles tenen la seva pròpia història i Meunié li afegeix un capítol més, amb el gust necessari per conservar les dues essències la del passat i la del futur.

Vos recoman que si teniu un minut aneu a contemplar no sols l’obra de Adriana Meunié, que ja val la pena, sinó que també aneu a gaudir de can Timoner, on de ben segur sereu ben rebuts i podreu ser partícips de l’inici d’una cosa autèntica, que donarà molt que parlar dins del món de l’art.

Jo esper que així sigui per molts d’anys.

#photo