Diari d’una exposició Turris Eburnea a Eivissa

Diari d’una exposició Turris Eburnea

Dia 18 de setembre: arribada al port d’Eivissa.

Sense entrebancs arribarem a Vil·la, plens de il·lusió i carregats fins a les celles amb l’obra que el sen demà veuria la llum a la sala capitular de l’Ajuntament d’Eivissa (antic refectori), l’ametlassada per donar a degustar als assistents i el refrescant vi de son Alegre, tots els ingredients necessaris per oferir una vetllada meravellosa als nostres veïns eivissencs.

Just baixar de la furgoneta i a corre cuita me vaig haver de canviar de roba, perquè a l’entrada de la sala capitular ens esperaven una ristra d’uns deu periodistes preparats per realitzar una roda de premsa, així que mentre me disposava a muntar la exposició els periodistes m’anaven fet les fotos i els vídeos pel telenotícies vespre i els diaris de la illa, i entre penjar quadre i desempaquetar m’aturava per atendré les seves preguntes. 13 foren les obres que penjar, totes elles incloses dins una mateixa col·lecció preparada aposta per aquesta exposició, tons blanc i càlids, paratges de la serra evocadors i plens de llum, tots ells engrandits per la majestuositat de la sala capitular de Vil·la.

La resta de l’horabaixa i el vespre el dedicarem a passejar per els carrerons de d’Alt Vil·la i voltants i degustar les exquisideses culinàries de la nostra illa veïna.

Dia 19 de setembre: inauguració

Després d’un matí relaxat a l’hotel i un dinar copiós, devers les 18:30h ens dirigirem a la sala capitular per rematar els preparatius per a la inauguració, enfangar les galetes d’Inca amb la ametlassada, i començar a treure de la nevera el vi de Son Alegre per posar-lo dins cubells plens de gel més a ma de l’encarregat de servir les copes.

Arribaren les 20:00h i ja es va donar per oberta la inauguració de Turris Eburnea, es respirava un bon ambient, on els comentaris sobra l’obra eren tots molts positius, i a mesura que la gent anava ingerint es magnífic vi de Son Alegre s’anava amollant més amb els seus comentaris. Aquest mateix vespre conegué als besnéts de l’Arxiduc Lluís Salvador, que la nit anterior havien vist a les noticies el reportatge que em dedicaren, i els cridà molt l’atenció la meva obra i el fet que representes la Serra de Tramuntana, així que decidiren venir a conèixer-me i creuar unes paraules amb mi, ja que els i havia agradat molt el que havien vist i me volien demanar per la tècnica, realització i preus de les obres. En fi un cop va parlar la Regidora de Cultura i jo mateix, uns agraint als altres i els altres als uns, la gent començant a anar-sen i tan sols quedar a l’ambient un perfum amigable, suau i reconfortant. Finalment després d’un bon sopar i una darrera caminada per la majestuosa murada de d’Alt Vil·la tornarem a l’hotel on vàrem cauré morts al llit després de tantes emocions i alegries.

#video #freedownload